Participació a la I Jornada Animalista a La Caserna (Sabadell)

Destacades

El passat dissabte 29 de setembre vam tenir el plaer de participar a la 1ª Jornada Animalista a la Caserna (Volem la Caserna) de Sabadell.

Mara I jornada Sabadell 2018

Un moment de la ponència: “Veganismo, ¿una identidad social emergente?”

L’antropòloga i coordinadora del grup Mara Martinez Morant, va presentar la recerca titulada “Veganismo, ¿una identidad social emergente?” realitzada l’any 2016. L’objectiu d’aquesta investigació etnogràfica era determinar si existeix (o no) una identitat vegana:

“El veganismo aparece como generador de una identidad social emergente en las sociedades occidentales que implica una actitud de respeto hacia los animales no humanos. Consiste en un firme posicionamiento ético fundamentado en la convicción de que los otros animales, al tener un sistema nervioso central similar al de los animales humanos, pueden sentir dolor, característica que los hace acreedores de respeto y consideración moral. Las personas veganas deciden conscientemente no consumir productos derivados de la explotación y muerte de los otros animales ni utilizar a estos en ningún ámbito de la vida humana. El veganismo deviene una filosofía de vida, configurada por un conjunto de prácticas integradas que un individuo abraza porque otorga forma material a una particular narrativa de auto-identidad.
La propuesta es desarrollar una investigación, en clave etnográfica, sobre la existencia o no de una identidad no antropocentrista ni especista de las personas que, adhiriéndose al veganismo, se convierten en veganas y, actuando por principios, son generadoras de una acción en cadena de la cual son pioneras y que puede conducir a que progresivamente un número cada vez más crítico de individuos acompañen esa decisión”.

En el següent enllaç podeu descarregar l’estudi Veganismo, ¿una identidad social emergente?

Adrià I jornada sabadell 2018

“Sintiència i neurociència, quins són i com són els cossos que importen?” títol de la segona ponència del grup.

D’altra banda, el neurobiòleg i investigador del grup, Adrià Voltes, va presentar una ponència titulada ‘Sintiència i neurociència, quins són i com són els cossos que importen?’, al llarg de la qual va explicar diversos estudis científics que adrecen la qüestió de la sintiència en els altres animals, fent especial èmfasi en peixos i invertebrats. Aquestes dades posen de manifest que els temps en què els cossos no-humans eren considerats màquines desproveïdes de processos mentals han acabat, la comunitat científica presenta una tendència favorable en el reconeixement de la sintiència en els altres animals. Si els cossos sintients són cossos que importen, les dades objectives ens conviden, doncs, a eixamplar el nostre paraigües moral.

Celebrem l’èxit d’aquesta 1ª Jornada i felicitem a l’organització Vive la vida Vegan , Vallès Antiespecista i Progat Sabadell.

De ben segur els debats mantinguts durant el dia d’ahir ens resultaran d’utilitat per millorar la nostra comprensió del moviment, així com també per continuar desenvolupant eines i aliances per la defensa dels altres animals.

Anuncis

Workshop en el Congreso Internacional Humanidades en Transición

El pasado jueves 25 de octubre 2018, Mara Martínez Morant y Adrià Voltes Cobo, integrantes de Antropología de la Vida Animal. Grupo de estudios de etnozoología (ICA) presentaron y condujeron un workshop en el Congreso Internacional Humanidades en Transición. El taller titulado Nuevos paradigmas relacionales del reto postantropocéntrico se centró en: La relación y consideración por parte de la comunidad científica para con los otros animales descansa sobre el sustento de la herencia mecanicista, pues estos han sido descritos como engranajes desprovistos de psique, máquinas genéticas o dispositivos de estímulo-respuesta.

Sin embargo, las mismas biociencias arquitectas de la frontera discursiva entre la especie humana y las otras especies, acumulan hoy un cuerpo de datos procedentes de disciplinas como la etología, las neurociencias y la biología evolutiva que agrietan el paradigma de la dualidad humanidad-animalidad. Esta grieta nos interrelaciona a esos cuerpos otros en tanto que seres sintientes, desplazando la mirada más allá del horizonte mecanicista y presentando a los otros animales como individuos con la capacidad de tener experiencias mentales positivas y negativas.

Un concepto que concierne a esa interrelación entre animales humanos y no-humanos que suscita relaciones somáticas es el parentesco, un hacer-con-convertirnos-en, donde pariente significa algo más, algo diferente a entidades conectadas por genealogía o ancestros. Es un parentesco de afinidad que establece un ensamblaje, una nueva praxis relacional interespecie, que se traslada a los otros animales convirtiéndoles en parientes, provocando la aparición de terminología que nombra al otro animal como refugiado, animal conviviente o animal de familia, generadoras de expresión somática porque ordenan comportamientos a través de relaciones perceptibles entre unos y otros animales.

La calidad de seres sintientes, la sintiencia, propia de todos los animales sean humanos o no, pone en cuestión la estabilidad del puente entre ciencia, ética y antropología, postulándose como criterio determinante en el debate postantropocentrista sobre la reconsideración de la relación que establecemos entre y para con seres sintientes.

La sintiencia, pues, nos invita a una nueva práctica de correspondencia entre especies, la cual también requerirá la gestión de los retos lingüísticos asociados a la antroponegación y al antropomorfismo, los cuales tienden a servir de anclaje a la reafirmación de la primacía de la especie humana.

Participación en la 1ª Jornada de La Caserna (Sabadell)

El pasado sábado 29 de septiembre tuvimos el placer de participar en la 1ª Jornada Animalista en La Caserna (Volem La Caserna) de Sabadell.

Mara I jornada Sabadell 2018

Un momento de la ponencia: “Veganismo, ¿una identidad social emergente?”

La antropóloga y coordinadora del grupo Mara Martinez Morant, presentó la investigación titulada “Veganismo, ¿una identidad social emergente?” Realizada en el año 2016. El objetivo de esta investigación etnográfica era determinar si existe (o no) una identidad vegana:

“El veganismo aparece como generador de una identidad social emergente en las sociedades occidentales que implica una actitud de respeto hacia los animales no humanos. Consiste en un firme posicionamiento ético fundamentado en la convicción de que los otros animales, al tener un sistema nervioso central similar al de los animales humanos, pueden sentir dolor, característica que los hace acreedores de respeto y consideración moral. Las personas veganas deciden conscientemente no consumir productos derivados de la explotación y muerte de los otros animales ni utilizar a estos en ningún ámbito de la vida humana. El veganismo deviene una filosofía de vida, configurada por un conjunto de prácticas integradas que un individuo abraza porque otorga forma material a una particular narrativa de auto-identidad.
La propuesta es desarrollar una investigación, en clave etnográfica, sobre la existencia o no de una identidad no antropocentrista ni especista de las personas que, adhiriéndose al veganismo, se convierten en veganas y, actuando por principios, son generadoras de una acción en cadena de la cual son pioneras y que puede conducir a que progresivamente un número cada vez más crítico de individuos acompañen esa decisión”.

En el siguiente enlace podéis descargar el estudio Veganismo, ¿una identidad social emergente?

Adrià I jornada sabadell 2018

“Sintiència i neurociència, quins són i com són els cossos que importen? título de la segunda ponencia del grupo”

Por otra parte, el neurobiólogo e investigador del grupo, Adrià Vueltas, presentó una ponencia titulada ‘Sintiència y neurociencia, cuáles son y cómo son los cuerpos que importan?’, A lo largo de la cual explicó varios estudios científicos que dirigen la cuestión de la sintiència en los otros animales, haciendo especial énfasis en peces e invertebrados. Estos datos ponen de manifiesto que los tiempos en que los cuerpos no-humanos eran considerados máquinas desprovistas de procesos mentales han terminado, la comunidad científica presenta una tendencia favorable en el reconocimiento de la sintiència en los otros animales. Si los cuerpos sintientes son cuerpos que importan, los datos objetivos nos invitan, pues, a ensanchar nuestro paraguas moral.

Celebramos el éxito de esta 1ª Jornada y felicitamos a la organización Vive la vida Vegan, Vallès antiespecista y Progat Sabadell.

Seguro que los debates mantenidos durante el día de ayer nos resultarán útiles para mejorar nuestra comprensión del movimiento, así como también para continuar desarrollando herramientas y alianzas para la defensa de los otros animales.

Cine-Fòrum sobre el món emocional dels altres animals

The emotional world of farm animals és un  documental sobre la capacitat de pensar i de sentir dels altres animals que sovint es veuen com a aliment.

Cartell_cinefórum_xarxes

Jefferey Masson, autor de Cuando lloran los elefantes i El mundo emocional del perro. Un modelo de sinceridad en el amor, acompanya als i les espectadores a través del viatge personal que va emprendre mentre escrivia el seu últim llibre, The Pig Who Sang to the Moon.

Aquest viatge cap a les vides sentimentals i emocionals dels animals de granja porta a Masson als santuaris dels animals dels EE.UU on els cuidadors i els mateixos animals expliquen les seves històries de fugida i rescat.

Masson aprofundeix en la rica ascendència d’aquests curiosos i intel·ligents animals i entrevista experts destacats en el comportament dels animals que ofereixen perspectives científiques sobre aquestes increïbles criatures.

A partir del visionat del documental, tres expertes de diferents àmbits mantindran un col·loqui al voltant de les emocions dels altres animals, de la seva consciència i agència, i de com diferents espècies manifesten les seves emocions. L’objectiu és intentar comprendre aquest món emocional dels altres animals que se’ls continua negant des de diferents sectors socials.

Intervenen:

Mara Martínez Morant, doctora en antropologia i coordinadora del grup de recerca Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia.

Adrià Voltes, doctoranda en neurobiologia i investigadora en el grup Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia

Elena Tova, Fundadora del El Hogar Animal Sanctuary

Us esperem, per compartir el documental i els coneixements que entre totes elaborarem, dijous  14 de juny 2018, de 18:00 a 20: 00h., al Museu Etnològic i de les Cultures del Món, al carrer Montcada 12-14, de Barcelona.

Anàlisi de la Memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de caça (aprovada el 4.7.17.), de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya.

Caçadors amos del territori (arxiu Antropologia de la Vida Animal)

Des d’Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia hem desenvolupat una anàlisi del text: Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de caça (aprovada el 4.7.2017), de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Després d’analitzar l’esmentada Memòria observem que presenta una sèrie de qüestions molt clares, en cap cas adreçades a considerar als altres animals més enllà de mers objectes d’actuació utilitarista i explotadora. L’objectiu de l’anàlisi realitzada es desvetllar una sèrie de qüestions que queden invisibilitzades en el text així com posar de manifest altres temes que no es contemplen i que són especialment rellevants.

Aclariment: El llenguatge emprat en aquest text es una barreja entre la nostra forma d’expressió i la de la Conselleria, per tal de no modificar determinats aspectes clau del text.

De l’anàlisi desenvolupat destaquem els següents punts:

Des de la Conselleria, es decanten per una opció normativa reguladora (llei) que estableixi uns paràmetres concrets per el territori de Catalunya per tal de:

– Orientar la caça com a instrument per a mantenir un equilibri i la conservació del medi natural

Per mantenir un equilibri: matar és la millor manera de fer-ho? L’equilibri es pot aconseguir amb mètodes que redueixin el creixement i no permetent les repoblacions amb individus de les espècies catalogades com a cinegètiques.

– La conservació del medi natural: quin és aquest? No existeix, és un medi naturalitzat o culturalitzat per l’acció humana. Naturalitzar significa, entre d’altres, que s’adequa per servir als interessos humans i, precisament per haver estat naturalitzat o culturitzat, ningú no es qüestiona sobre el mateix.

– Establir una sèrie de requisits per caçar (mètodes, espècies susceptibles, classificació dels terrenys, etc.).

– Requisits per caçar: això és, novament, naturalitzar un espai, unes formes i unes eines, a partir d’aquí es pot fer tot allò que interessi als humans.

Senglars assassinats en una batuda. (Imatge: agroinformación)

– Plegat amb tot això està el desig d’ordenar, gestionar, posar límits i prohibicions que serviran per millor aconseguir els seus objectius que, al nostre entendre són:

– Crear un nou mercat que expressen com: previsions concretes per al transport d’espècies, per a establir les explotacions cinegètiques i la promoció del consum i la comercialització de la carn de caça.

– Crear un nou negoci: crear la figura del caçador habilitat de l’àrea de caça; la del controlador professional de danys; la d’empreses per al control d’espècies; crear actuacions mixtes de prevenció; crear, si s’escau, la figura de les associacions de defensa de les espècies cinegètiques.

– Crear, si s’escau, la figura de les associacions de defensa de les espècies cinegètiques: dóna la impressió de ser una burla, donat que les esmentades associacions és evident que existeixen, que actuen i que no poden acceptar mai la pràctica de la caça.

Entre els aspectes referits a la incidència de la norma reguladora, destaquen els tres punts següents:

– Econòmics: disminuir danys a l’agricultura i risc a la xarxa viària. Posada en valor de l’activitat tradicional (la caça) que ajudarà a la dinamització econòmica i social dels municipis rurals.

– Disminuir danys a l’agricultura i risc a la xarxa viària: no es basa en matar, existeixen altres alternatives com fer tancats, control de la població, etc.

Cabirol assassinat. (Imatge: Tarrés al dia)

Valorar la pràctica de la caça: la desvalorització de la caça és el resultat lògic de l’avanç moral de les persones que incorporen, als valors compartits, els principis de la cultura de la pau i la no violència com la resolució dels conflictes mitjançant accions no violentes, desterrant les agressions envers els altres i cercant solucions amb mesures que no perjudiquin als altres implicats, en aquest cas als altres animals. 

– La caça ha deixat de ser tradicional: perquè la societat demana un altre tipus d’activitat que no sigui matar als altres animals per lleure, esport, per acabar amb escreix d’animals, etc. Les tradicions es renoven amb cada nova generació sinó només serien repetició.

– Socials: eina de control de la sobrepoblació d’espècies cinegètiques; pot contribuir al reconeixement social de la caça i l’aparició de noves empreses i serveis vinculats amb el sector. També, es dotarà de seguretat jurídica la comercialització de la carn i dinamitzarà l’economia rural i la restauració.

Es torna a insistir en matar com a mitjà de control però també com a activitat per obtenir beneficis econòmics d’ampli espectre i legitimar totes les actuacions.

– Ambientals: disminució de la pressió d’espècies cinegètiques sobre la biodiversitat autòctona.

– Això és racisme/especisme envers els altres animals i conservadorisme que, ens atrevim a expressar com ‘per fer país’.

El per què fan una consulta pública:

– Per l’abast de la norma que inclou aspectes relacionats amb la biodiversitat, ramaderia, salut pública, caça com a lleure, etc. Fan un recorregut per diferents associacions caçadores, ramaderes, de trofeus, etc. Només al final contemplem el “Consell de Protecció de la Natura” a on no hi ha cap entitat animalista, ni cap dona.

Què és el que no es contempla en aquesta Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de caça (aprovada el 4.7.2017), de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació:

– Als animals humans com a espècie també afectada directament, per exemple, assassinats amb armes de caça que inclouen altres fets absolutament vinculats com la violència masclista, la mort, ferides i/o perill per a excursionistes, esportistes (corredores, ciclistes, etc.), naturalistes, boletaires, gent que viu en el camp, turisme rural, etc.

– Als altres animals que intervenen directament i són explotats en la caça: els gossos; les fures (que encara sembla que es caça amb elles); els ocells i d’altres animals que fan servir com a ‘reclam’. 

Gossa rescatada d’un caçador que l’explotada per a la cria de cadells.  (Arxiu Antropologia de la Vida Animal)

Finalment exposem:

El que hem intentat fer és descobrir el que hi ha al darrere de l’esmentada Memòria, a través d’explicar els temes que hem anat exposant resseguint el document oficial. Hem volgut posar de manifest que elaborar una nova llei no millorarà en cap cas la situació dels altres animals sinó, ans ben al contrari, l’empitjorarà perquè, ja en l’avantprojecte (Memòria) es posa l’èmfasi en fomentar la caça, rehabilitar la figura del caçador, fomentar el comerç de la carn i les seves bonances envers el creixement del negoci i la dinamització dels territoris rurals i evitar que els altres animals (que tracten com ‘plagues’ encara que no ho manifestin així sinó com a risc, desequilibri, etc.) puguin perjudicar als animals humans.

– Ens cal una llei de caça? No. Demanem la derogació de la llei estatal 1/1970 existent i l’elaboració d’una llei que sigui de protecció de la natura i no de defensa de la caça com és la proposta de la Memòria. Perquè no hem d’oblidar que, a més de totes les acotacions anteriors, també es contamina, s’enverina el camp, amb els components de la munició disparada. Toxicitat per a la terra que, si s’ha d’acabar, no serà abans del pas de cents d’anys.

Adhesión a Tauromaquia Es Violencia

Desde Antropología de la Vida Animal. Grupo de estudios de etnozoología manifestamos nuestra adhesión a la manifestación que se celebrará en Madrid el próximo mes de mayo, contra la tauromaquia. Apoyamos absolutamente cualquier acción que se lleve a cabo contra la tauromaquia, con la finalidad de erradicarla de nuestra cultura, y creemos que esta ocasión es uno de esos momento importantes para unir nuestras voces contra una práctica tan perversa, impensable en cualquier sociedad.
Nuestro grupo de investigación, que está adscrito al Institut Català d’Antropologia, tiene entre sus principales objetivos el estudio de las interrelaciones que establecemos entre animales (no humanos y humanos), sobre todo con los domesticados, es decir, todos los animales que históricamente están bajo el yugo de los animales humanos, más allá de aquellos que nombramos como animales de familia o animales convivientes (perros, gatos, etc.). Nuestro interés también alcanza, pues, a cerdos, vacas, patos, gallinas, caballos, palomas, cotorras, jabalíes, toros, ovejas, cabras, etc., en definitiva y como hemos señalado, a todos los animales que han sido domesticados. Entre nuestras ambiciones investigadoras también están los animales que viven en eso que denominamos “libertad”, esos espacios cada vez más acotados en los que recluimos a los otros animales calificándoles de “salvajes” cuando, a nuestro entender, lo que hacemos es convertir sus hábitats en tremendos y enormes “zoológicos” en formato reservas (frecuentemente denominadas naturales, como si algo de natural existiera todavía en este planeta que estamos asolando). Y todo ello sin olvidar a los peces. De ahí que nuestro grupo contenga el término etnozoología, señalando el interés indagatorio por conocer, comprender y difundir los orígenes de nuestras compañeras planetarias.
Gracias por vuestra iniciativa y, como señalamos anteriormente, unamos siempre nuestras voces consiguiendo así la fuerza imprescindible para luchar contra el sistema especista y opresor que genera prácticas como la que ahora queremos erradicar.
¡Salud!
Mara Martínez Morant
Coordinadora de Antropología de la Vida Animal. Grupo de estudios de etnozoología

Colaborabora en la exposición de fotografía participativa que organiza desde el grupo de Antropología de la Vida Animal.

Desde el grupo Antropología de la Vida Animal. Grupo de estudios de etnozología, estamos preparando una exposición de fotografía participativa para las Jornadas antiespecistas de Tarragona que se realizan en mayo. Dos de nuestras integrantes, Guillem (antropólogo) y Anna (psicóloga), llevarán a cabo un Photovoice (voicing Our Individual and Collective Experience, es decir, dar voz a nuestra experiencia individual y colectiva). Esta técnica se utiliza como vía de expresión y de reflexión en transmitir a otras personas una idea, un concepto, un comportamiento o un sentimiento a través del arte de la fotografía. Se trata de tener la libertad de poder capturar un instante que pueda permitir dar a conocer la realidad social o la necesidad de cambio social, que reconozca algo simbólico para una comunidad, etc. La temática del photovoice es la liberación total, entendido como la liberación animal, de la tierra y humano. Después de realizar una selección de fotografías, éstas se expondrán y se realizará un análisis posterior. Animamos a todos a participar y enviarnos sus fotografías! Sólo deberá adjuntarse a la foto su nombre, un título y su relato (con un máximo de 400 caracteres) antes del 15 de mayo la dirección grupava269@gmail. com